Conciliació familiar

Conciliar feina, lleure i família pot ser tot un plaer. Aquest darrer cap de setmana hem pogut experimentar-ho a travès de tres comarques pirinenques. 

El net començava dissabte una ruta de muntanya al Pallars i calia acostar-lo i diumenge el fill acabava del seu torn de treball com a guarda de refugi a la Cerdanya. Així doncs, vam apropar el menut a l’inici de la seva aventura i, ja que erem allà, vam voler conèixer una mica més la Vall d’Àssua caminant de poble en poble. 

Després, vam creuar de la pallaresa al Segre gaudint dels magnífics panorames de boscos del Cantó i, encara a terres de l’Alt Urgell vam pujar a una talaia privilegida als peus de la Serra del Cadí.

Més tard, Segre a munt, vam anar a fer una cervesa, ben freda, al parc del llac de Puigcerdà mentre esperavem que el noi fitxés la sortida i embarcar-nos de tornada cap a casa.

Un senzill cap de setmana però que renova com unes vacancetes.

Refugis segurs

Tots els que fem muntanya celebrem arribar a refugi. Representa el final d'una jornada d'esforç i, alhora, una promesa d'acollida per reprendre el nostre camí en bones condicions. Quan l'ambient exterior és hostil, la protecció del refugi és decisiva.

Sóc excursionista i també un professional de la seguretat industrial i quan entro en un refugi la deformació professional actúa: miro instal·lació elèctrica, accessos, càrrega de foc, distribució dels extintors. Quines emergències poden donar-se? què passaria en cas d'emergència?

La majoria dels refugis disposen d'una dotació d'extintors superior al que demana la norma. Lògic, no és fàcil que puguin rebre suport extern ràpidament. Una cosa ben diferent és el tipus d'extintors que tenen. Generalment trobo extintors de pols polivalent (ABC) uns extintors vàlids per qualsevol tipus de foc. No és la millor opció. Apaguen el foc, sí, però què passa si disparem un extintor dins del refugi?

Es muntarà un gran núvol de pols que impedirà la visió i, per tant, farà difícil moure'ns en un espai reduït. La pols entrarà per qualsevol escletxa: si contacta amb aliments, els farà malbé, si contacta amb equips electrònics, els malmetrà, si es barreja amb humitat dóna lloc a un producte àcid (pH 4) que corroirà molts materials. Apagarem el foc però a risc de fer malbé tot el menjar exposat i els equips de comunicació, entre d'altres. Si el refugi és accessible i el temps bo, disparar un extintor provocarà molèsties al personal i als estadants. Si el refugi és aïllat i la meteorologia no és bona, disparar un extintor de pols ens pot complicar la supervivència.

L'alternativa és usar extintors d'aigua amb additius (també dits d'escuma o AFFF). Tenen la matèixa eficàcia que els de pols, són especialment efectius en cuines i l'agent extintor, com si fos un sifon, només afecta allò sobre el que projectem el raig. Algunes comercialitzadores no els ofereixen o en cobren un preu desorbitat però si sabeu on buscar, els podeu trobar al mateix preu que els altres. Consulteu-nos.

Caminant en temps de pluja

Sempre, abans de sortir de casa, cal consultar el pronòstic meteorològic. A vegades, el pronòstic ens servirà per seleccionar on anar. En tots els casos, ens serà d'utilitat per saber què podem fer. Si només sortissim de casa quan fa sol a molts llocs del món mai no es podria sortir a la natura. Pel pont de maig voliem anar al Pirineu central però la informació méteo ens anunciava pluges i tempestes. Amb aquest pronòstic ens vam orientar cap a boscos, a fagedes.

Heu observat mai un faig? Mireu-vos-el bé. Els faigs són arbres preparats per aprofitar els recursos; les fulles es disposen per a captar al màxim de radiació solar; les branques s’uneixen als troncs de forma que condueixen l’aigua de pluja cap a la soca. Mentre plogui sense pedregar, podeu caminar en una fageda durant molta estona sense mullar-vos en excès. 

Amb aquestes premises hem passat tres jornades a les valls de Tena i d'Ossau. Excursions en les que destaquen els boscos i on hem evitat passos compromesos o exposats. Ens va ploure, sí, però la mullena es va acabar amb una tovallola i roba eixuta, els paisatges, no els oblidarem tan fàcilment. Us en fem cins cèntims.

JORNADA 1. Pronòstic, pluja. Ibon de Piedrafita i Campanal

Vam caminar als entorns del poblet de Piedrafita passant pel parc faunístic, refugio de Telera, Ibon de Piedrafita, Hoya de Calatuero, El Campanal (gran arc de roca), Plana Terrosa i Piedrafita. El sender està marcat com PR-HU 93.1

Jornades: 1 Distància: 13,1 km Desnivell acumulat (+i-): 1388 m Temps invertit: 3 h 21 min. Temps total 4h 13 min

 

JORNADA 2. Pronòstic, núvols i clarianes. Volta als llacs d’Ayous

Creuem el Portalet per anar a les muntanyes del Bearn. Prenem la carretera cap a Laruns i, passat Artouste, en un revolt tancat a mà dreta, prenem a l'esquerra la carretereta a Bious i Artigues cap a l'embassament homòleg. Al costat de la presa hi ha un aparcament de pagament (8 EUR) uns 800 m abans de la presa hi ha un altre aparcament, força més gran i també de pagament (5 EUR). Deixem aquí el cotxe. Remuntem cap a la presa pel sender senyalitzat (GR), en part coincident amb la carretera d’accés.

Arribats al nivell de la presa trobem diversos camins senyalitzats, nosaltres prenem el GR 10, traspirinenc, i tornarem pel GR 108 de tour de la Val d’Ossau. Tot plegat ho trobareu senyalitzat com a Tour des Lacs d’Anyous.

El primer tram és comú, per una àmple pista encimentada en els trams amb major pendent. Remuntem per un bosc, primer amb el riu a la dreta i, després d’un pont, per l’esquerra fins a desembocar en una gran plana d’aigüestortes. Aquí els trajectes d’anada i tornada es separen i nosaltres seguim a munt, a la dreta, per una magnifica fageda amb avets fins que, ja sobre el nivell del bosc, encadenem un seguit de llacs que rodegem per la dreta: Roumassot, Miey, Gentau (amb el refugi guardat de Ayous) i Bersau sobre el que destaca la silueta imponent del Midi d’Ossau. Rodegem el llac de Bersau per l’esquerra fins a un coll ben marcat al costat del Pic de Castérau i davallem cap el Llac de Castérau a les aigües del qual veiem reflectit el Midi d’Ossau.

Rodegem aquest darrer llac per la dreta (veieu el desguàs del llac en un avenc) i baixem les successives terrasses glaciars per un pedregós sender que desemboca a una pista encimentada, cal estar atents a les fites del GR 108 que aviat es separen per un corriol a la dreta (ENE), creuen el riu per un pont i baixen fins a la vall on ens retrobarem amb la pista amb la que arribem al pont per on tanquem el cercle i tornem al punt d’origen sobre les nostres pròpies passes.

Jornades: 1 Distància: 16,3 km Desnivell acumulat (+i-): 1596 m Temps invertit: 4 h 38 min. Temps total: 6h 23

JORNADA 3. Pronòstic, ruixats dispersos. Santa Elena - Hoz de Jaca - Santa Elena

Tornem a ser a la Vall del Tena. Aigües avall de la presa de Búbal el riu Gállego entra en un petit congost, Santa Elena. Les altes muntanyes que l’envolten, cobertes de neu més de mig any, la humitat del riu i l’obstacle per a les comunicacions que suposen els estrets han generat un grapat de qüestions d’interès per a l’excursionista inquiet. Des de construccions religioses com el dolmen i l’Ermita de Santa Elena; construccions militars com el fort de Santa Elena i els nius d’ametralladores i artilleria de la línia P; la flora, amb plantes com la Pingüicula que captura insectes per suplir allò que no obtè del sòl o els faigs monumentals i, sobre tot, l’aigua que ens durà a xipotejar no poca estona. Recorrem una circular des de l’estret, on hi ha un petit aparcament, caminant a ran del riu Gállego fins a la presa de Búbal per remuntar al bonic poble de Hoz de Jaca. Sortim per la part alta del poble, al costat de la zona esportiva, pel Camino de las Balsas, una intensa pujada que té el seu premi en un mirador sobre la vall i el poble per, seguidament, davallar a les Balsas i, encara més, de nou al camí del riu per on tanquem el cercle. El tram del riu està marcat com PR HU 78. Passat el poble prenem el camí a el Haya centenaria per desviar-nos per un sender d’enllaç al camino de Las Planas (mirador) i seguidament en sendero de las Balsas. 

Jornades: 1 Distància: 12,2 km Desnivell acumulat (+i-): 1252 m Temps invertit: 5 h 21 min

 

 

Aquestes fotos, i alguna més a: https://photos.app.goo.gl/vsuBXj3fWfutMTFPA

Els itineraris de les jornades 2 i 3 es basen en les propostes 9 i 7 de la publicació Paseos y Rutas por Bosques (II). Pirineo Central de ​EL MUNDO DE LOS PIRINEOS, de SUA EDICIONES.

  

El telèfon, per telefonar

Aquesta setmana, sense voler-ho, he comprovat en pell pròpia una qüestió de la que havia estat testimoni un munt de cops. El telèfon és per fer trucades i connectar-se a internet. Per orientar-se, millor altres opcions.

Volia revisitar un lloc on vaig se-hi fa 6 anys i havia compartit el track a Wikiloc. Usava Wikiloc al mòbil per arribar al punt d’origen. Vaig passar pel lloc on recordava haver aparcat, ara no hi havia espai, però el sistema em deia que encara era lluny. Vaig seguir uns metres endavant fins trobar un lloc adequat on deixar el cotxe sense molestar i vaig seguir a peu. Wikiloc seguia indicant-me que era fora de la ruta.

Vaig seguir de memòria i en algun moment el sistema em deia que no m'acostava sino que m’estava allunyant....fins que vaig arribar, no era jo qui estava errat.

Al tornar, vaig activar l’aparell navegador per registrar el track d’aquell “nou” camí amb una sospita... us mostro els dos registres. A dalt, la de Wikiloc, a baix la del navegador.

La conclusió és clara: el mòbil, no és una eina fiable per orientar-se. Molt especialment quan la cobertura telefònica és feble. Wikiloc és una magnífica aplicació per a compartir tracks però no ho és per orientar-se sobre el terreny, molt millor usar mapa, brúixola i, si de cas, un aparell navegador*. Si no en teniu un, estalvieu per a fer-vos amb un. Paga la pena.

*Prefereixo no usar el nom "GPS", un sistema militar, nordamericà. Més encara quan el meu navegador utilitza els satèlits del sistema Galileu, europeu, públic i civil.